Sònar 2008

El Sònar, el gran aparador mundial del techno, que li diuen els seus organitzadors per donar-se rellevància a ells mateixos, té dues coses que el distingeixen de la resta de festivals: que es fa al centre de la ciutat de Barcelona, amb tot de moderns okupant espais urbans que habitualment estan okupats per altra fauna ja autòctona (skaters, criquetistes, avis, terrasses, guiris,... i algú del barri que s'ha perdut buscant el metro) i que la gent es col·loca directament a les 12 del migdia, sense cap pudor ni vergonya. Així, a més de ser fauna moderna són fauna col·locada, amb ulleres de sol a les tres de la matinada i empastillats a les 10 del matí. Una autèntica meravella.

Però enguany l'organització ha decidit, com l'Ajuntament i el turisme, desestacionalitzar-lo i descentralitzar-lo (paraules de nova creació de l'Ajuntament & Co.) Això vol dir que també faran servir el recinte de la Fira de l'Hospitalet (coneguda més popularment pel Gran Via 2 o l'Ikea de l'Hospi) i portar grups que ja m'explicaran a mi què tenen a veure amb el techno com són els Madness. Aquí trobareu tota la programació.

Finalment aconseguiré veure els Madness!!!! No m'ho puc creure! Eren grans quan jo era petita! Per tant, i més endavant, us passaré una crònica, si me'n recordo, del concert... Per a qui no els conegui (shame on you!), aquí trobareu la seva web.

Una foto fantàstica

Des del meu punt de vista, que no sóc imparcial, clar...

L'últim patriarca, Najat El Hachmi

L'últim patriarca és el darrer llibre de Najat El Hachmi, que va guanyar el Premi Ramon Llull 2008.

Ens el vam comprar per Sant Jordi, una mica per curiositat (a veure qui s'havia endut el Ramon Llull enguany), una mica per morbo (per què enganyar-nos: ens sembla fantàstic que algú que ha nascut fora sigui una de les nostres, però encara ens sorprèn. El què ens hauria de sorprendre és que algú que ha crescut aquí, precisament, el que no faci sigui utilitzar la llengua del país...). Però vaja, que ens el vam comprar.

I com que he estat un munt de dies sense poder fer gaire més coses que llegir, me l'he llegit. I molt de gust. És un llibre molt ben escrit, molt ben tramat, molt interessant. Sorprenent. Curiós. Amè. A vegades et deixa un regust amarg; a vegades et deixa absolutament destarotat. A la majoria ens explica una història que mai de la vida no hem viscut; segur que a molta gent li explica la seva pròpia història, o molt semblant. I ens explica, a totes, que hi ha diferents realitats que la que nosaltres vivim quotidianament.

A mi em va semblar que val molt la pena. I el recomano amb ganes a tothom a qui li agrada llegir.

Sakin, pop a la turca

I no vull dir que els turcs hagin adaptat a la seva vida el pop a la gallega, no. Vull dir que hi ha un grup de música pop turc que són francament interessants. Es diuen Sakin i són d'Istambul. Els vam conèixer gràcies al costum de comprar Cds dels grups dels països que visitem. Aquest cop hem estat de sort. Altres cops, la veritat, ha estat llençar els diners comprar segons quin cd. Ara, que per gustos, colors. Em sembla més pèrdua de diners haver editat el cd, directament,en molts casos.
De totes maneres, tornant a Sakin, és una banda molt interessant, amb un pop molt britànic, molt escoltable, molt disfrutable. És més complex del què sembla a cop d'ull.
Podeu escoltar Sakin des d'aquí, per si us fes el pes donar-hi un cop d'orella!

Retorn a la normalitat...

Bones!
Ja sé que tampoc és que el món estigués demanant a crits el meu retorn a la xarxa, però vaja, per si de cas a algú li fa il·lusió, retorno amb les meves aportacions a la cultura popular, un cop el braç ha decidit que ja està semioperatiu...
Per tant, donem pas a noves propostes de llibres, música, viatgets...

Tic de baixa...

Amb l'esquerra i amb dificultats, us comunico que el meu braç dret està out of order per contractura a l'esquena i cervicals i que, per tant, les meves imprescindibles aportacions al món de l'oci seguiran en stand by fins a l'alta mèdica o fins que el meu braç torni a ser operatiu.
petons i salut!