dilluns, d’octubre 26, 2009

En dos (12) dies: Israel

Com que encara estic en reubicació, com una guiri qualsevol, les imatges amb què m'he omplert els ulls els darrers dies i encara estic processant... Unes quantes, no les millors, no les més interessants. Només unes de representatives.







dijous, d’octubre 01, 2009

Sobrepassada


Estic sobrepassada d'informació.
Ja no sé si el Millet ha espiat la Generalitat per fer uns informes sobre els vicepresidents del Palau de la Música.
O bé si el Barça jugarà a l'hotel del Palau, mentre els regidors requlifiquen la Generalitat i els periodistes espien els mòbils dels consellers.
O bé si no hi haurà requalificació dels terrenys del Barça, ni del Palau, ni de la Generalitat i deixaran d'intercanviar zones verdes en cementiris per alçades en zona de luxe (i això jo ho he vist amb els meus ullets marrons).
O bé si finalment en B(M)illet estirarà de la manta i deixarà amb el cul enlaire tota la gent que diu que ha sucat d'aquestes comissions pagades de sotamà (imprescindible la confessió que va publicar la Vanguardia el 17 de setembre).
O bé si els del Barça es deixaran de parides i faran la feina que els toca fer, començar a preparar els fitxatges per la temporada vinent, la campanya electoral o seguir menjant a dues mans i seguir posant-se com bacons.
O bé si els estudis de la Generalitat tenen alguna mena d'utilitat, a més de servir per posar al terra quan es frega.
En qualsevol cas, el que no es pot permetre és que tot plegat quedi en escàndols de portada del tebeo aquest que és el Periódico i que posi en dubte totes i cada una de les institucions del país, així, d'una plomada.
El Millet és un lladre. Fins aquí, totes i tots d'acord. Doncs al talego. Ell i tots els seus compinxes, tots, els qui sigui oportú: polítics, periodistes, constructors, músics, gerents, directors adjunts i porters. Tots i totes, qui calgui.
El Joan Oliver i en Joan Laporta no són aigua clara. Doncs que els seus socis i patitzants els fotin al carrer a les properes eleccions, que per això és un club privat. I si consideren que és bona la seva gestió, doncs que els tornin a votar.
Els que hi han contractat informes innecessaris i cars amb diner públic, de totes i tots, que pleguin d'una vegada i que se'n vagin a l'OTG (al carrer Aragó, cantonada amb Casanova, n'hi ha una, per si no la coneixen) a buscar un curro més adient a les seves capacitats. El de xoriço està previst al carrer Hospital, però hi ha molta demanda.
I dit això, que permetin que tota la gent que treballa honradament en fundacions, en equips esportius i en política, que és molta i curra molt, pugui fer-ho amb dignitat i sense haver d'amagar-se'n, que ja fa pena que uns quants indignes, ajudats per uns pseudoperiodistes envejosos i amb odi, posin en escac l'estat que estem intentant construir.
Perquè em fot que tinguem totes les misèries d'un Estat sense tenir cap de les virtuts.